Pluja d’idees

 

TÍTOL: PLUJA D’IDEES ORIGINAL: EL JOC DE LES TRES SALES. Del somni al projecte real.

TIPUS D’ACTIVITAT: dinàmica

UNITATS: R/nG, P/C, TRUC

OBJECTIUS: ajudar a nodir les plujes d’idees tot fomentant la creativitat, l’autocrítica i la reflexió en la creença de les pròpies idees pel desenvolupament d’aquestes.

MATERIAL: decoració de les sales (veure desenvolupament)

DESENVOLUPAMENT: 

Les pluges d’idees sempre tendeixen a ser poc productives. Normalment, els caps optem per separar el nens en sisenes, patrulles o equips  per tal que, durant una llarga estona parlin, discuteixin i exposin quines són les seves motivacions, projectes i idees per a dur a terme al llarg del curs.  No obstant, és dificilíssim que la imaginació pugui volar lluny i ser creativa si entrem a la canalla tan en fred. Per això us proposem un nou mètode: EL JOC DE LES SALES (hi ha moltes versions però aquí exposo la manera com la vam fer nosaltres)

El joc de les sales consisteix en realitzar una pluja d’idees original, gradual i fructífera.  Per tal que es pugui realitzar, és necessari habilitar tres sales. La primera sala és la sala de color rosa. Aquesta sala s’ha de decorar de manera festiva (globos, teles de colors, tiretes de colors, banderoles…). Els nens han d’entrar en aquest espai i allà han de trobar  un cap que els inviti a l’ espai dels somnis. Estem a la sala rosa, la sala dels desitjos, de les idees més boges, de les propostes sense sentit… és la sala on tot si val. Per tal que els nens comencin  a dir les seves propostes podeu optar perquè un dels caps és disfressi de “hippie-happy” i els vagi fent preguntes sobre ells i els seus somnis i els seus projectes. La idea és que els nens surtin de la sala amb una llista on es recullin les idees més sonades i irreals. Exemple: anar a la lluna, anar a Sud Amèrica, anar a Mallorca…

Sortint de la sala rosa, s’entra  a la sala blava. Allà hi ha d’haver un cap vestit amb la camisa de la unitat i amb el foulard (és la indumentària que nosaltres vam fer servir, però no fa falta).  En aquesta sala s’intenta convertir els somnis en projectes mínimament viables. El cap ha de guiar a la canalla per tal que puguin reorientar els seus somnis en realitat. Ex: els nens que volien anar a la República Dominicana se’ls pot explicar que hi ha associacions de llatinoamericans on segur que es pot conèixer la seva cultura, cuina, tradicions… D’aquesta manera potser la idea d’anar a Sud Amèrica  pot ser reconvertida en la idea d’anar a passar un cap de setmana amb una associació de llatinoamericans.  La clau d’aquesta sala és fer veure que de vegades els grans somnis poden fer-se reals sense canviar-ne l’essència (preguntes tipus: Per què voleu anar a Sud Amèrica? Per conèixer la cultura? Doncs, adoneu-vos que si el que voleu és conèixer la seva cultura això ho podem fer aquí mateix…)

Finalment, els nanos han de passar a la sala negra. Aquesta sala hi ha d’haver un cap vestit de manera formal i amb una actitud molt seria. En aquest punt, és on s’han d’eliminar totes les idees que no siguin viables. Per exemple: els nanos diuen volem anar a passar un cap de setmana amb l’associació d’Amics de Sud-Amèrica (primera reconversió de la idea original) i el cap d’aquesta sala ha de dir: Amb quins diners? Com hi anireu (teniu transport?) Sabeu com contactar amb ells? La idea d’aquesta sala és que els nanos comencin a saber com planificar la seva idea, com fer-la realitat. Ex: volem anar a l’associació de llatinoamericans del Raval, anirem amb bus, la Maria (per dir un nom a l’atzar) serà l’encarregada de trucar a l’associació… D’alguna manera, es pretén que la canalla s’adongui que les coses requereixen molt esforç, planificació i temps i que per tant, si volen fer algun projecte amb cara i ulls caldrà que s’ho currin de valent.

D’aquesta manera aconseguim que al final quedin idees molt treballades, que han hagut de superar diferents fases i que per tant, són idees que realment tenen ganes de lluitar per elles.  A més, la pluja d’idees no és limita a 20 minuts sinó que és una dinàmica que pot arribar a dura fins a 3 hores.

 

FONT: AEiG Jaume Caresmar i Ma Antònia Salvà (Igualada)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *