Raid 2

 

Activitats d’un Raid realitzat en petits grups de nens/es del mateix any d’edat.

Unitat: R/nG

Temporització: de matí a mitja tarda.

Objectius: 

– Fomentar la coneixença i la cohesió entre els nens/es del mateix any.

– Potenciar l’autonomia individual i col·lectiva.

– Aprendre a orientar-se en l’espai.

Revisió dels nens/es: Els vam deixar massa estona per fer el Raid i el text de l’home de negocis se’ls va fer llarg. Els va agradar fer el joc de taula i les activitats de coneixença i de recordar moments com a grup.

Font: AEiG Antoni Gaudí. Campaments 2013-2014.

 

 

DESENVOLUPAMENT

 

CARTA 1

 Bon dia, estimats i estimades!

Avui és un dia de treva. És un dia per deixar la vostra patrulla i anar a conèixer una mica més una altra família… la de tota la vida!!!

Avui és un dia per a vosaltres, per els del vostre any, pels de sempre i fins sempre durant tots els anys del cau i els que vulgueu. És un dia per caminar, parlar, cridar, jugar, reflexionar, riure, cantar… per fer família!

Per passar un gran dia, però, caldrà que sigueu fidels als horaris de les CARTES, i obrir-les a les hores corresponents. Les podeu anar fent tranquil·lament, però sense deixar-les pel final que no tindreu temps!!!

Per guiar-vos, ja ho sabeu… teniu el sol, la molsa, l’experiència, la intuïció… i un mapa!

A les 13:00 heu de ser en aquest lloc per dinar:…………………………………..

I recordeu… CAMINANTS NO HI HA CAMÍ, ES FA CAMÍ AL CAMINAR!

 

 

 CARTA 2

 SABRIEU PARLAR DURANT MITJA HORA SOBRE COM ÉS LA PERSONA DEL VOSTRE COSTAT?

EP! Que no us demanem una exposició oral de 1050 paraules! Només us volem dir que a vegades, les persones amb qui hi passem llargues hores, no les coneixem tant com ens pensem. És per això que us proposem 2 jocs de coneixença!

– M’agrada… 1, 2, 3!!!

Us presentem un llistat de preguntes sobre coses que us poden agradar, preferències… No les llegiu totes de cop! El joc va mica en mica… El joc consisteix en:

–        Llegir un ítem/pregunta

–        Comptar fins a 3 tots junts

–        Respondre-ho tots alhora

Així podreu descobrir si coincidiu en gustos… És possible que en alguna cosa tots estigueu d’acord i respongueu el mateix? Atenció, s’ha de contestar amb una paraula!!!

 –        Mar o muntanya?

–        Salat o dolç?

–        Negre o blanc?

–        El got mig… ple o buit?

–        Estàs sol a casa i no saps què posar, una música relaxant i fer mandres, o una música motivada i ballar donant-ho tot. RELAXANT o MOTIVADA?

–        Animal preferit

–        Pedra, paper o tisora?

–        Com t’agrada sentir-te (emocionalment)?

–        Llibre o pel·lícula?

–        Tinc un secret. El guardo o l’escampo?

–        Tinc uns caps… Fantàstics o Fantàstics?

–        Poble o ciutat?

–        Petó o abraçada?

–        Com afrontes la vida… Amb por o valentia?

–        Pol Petit o Vells Camins?

–        Soldadito Marinero o Al mar?

–        Crec que sóc una persona… Impressionant o Impressionant?

 

– Endevina el meu personatge

–        Pensa un personatge fictici o real, proper a tu, d’alguna pel·lícula o llibre… tant se val, però l’han de conèixer els teus companys. XXXXT! No els hi diguis

–        Escriu el nom del personatge en un dels fulls petits.

–        Barregeu els fulls i agafeu-ne un cadascú. Un per un aneu dient quin personatge creieu que ha escrit cadascú i per què.

 –        Ho esteu endevinant? Si us fa molta il·lusió aixecar-vos i imitar el personatge, ho podeu fer.

 

 

CARTA 3

 Els moments bons també són els que reflexionem plegats. Ens permeten conèixer què pensen els del nostre costat i aprendre d’altres idees.

El Petit Príncep va visitar planetes molt diferents, generalment petits, on a cada un només hi vivia una persona adulta i curiosa. Un planeta amb un monarca, un altre amb un venitós, un altre amb un fanaler… i un altre amb un HOME DE NEGOCIS. Llegiu l’aventura d’aquest i reflexioneu, en grup, les següents preguntes. No cal que les escriviu.

 Capítol XIII

El quart planeta era d’un home de negocis. Aquest home estava tan enfeinat que ni tan sols va aixecar el cap quan va arribar el petit príncep.- Bon dia – li va dir aquest -. Teniu el cigarret apagat.

– Tres i dos fan cinc. Cinc i set, dotze. Dotze i tres, quinze. Bon dia. Quinze i set, vint-i-dos. Vint-i-dos i sis, vint-i-vuit. No tinc temps d’encendre’l. Vint-i-sis i cinc, trenta-un. Uf! O sigui que són cinc-cents un milions sis-cents vint-i-dos mil set-cents trenta-un.

– ¿Cinc-cents milions de què ?

– ¿ Eh ? ¿ Encara ets aquí ? Cinc-cents un milions de… Ja no ho sé… Tinc tanta feina ! Sóc seriós, jo, no m’entretinc amb bestieses ! Dos i cinc, set…

– ¿ Cinc-cents un milions de què ? – va repetir el petit príncep, que no havia renunciat mai de la vida a una pregunta, un cop l’havia feta.

L’home de negocis va aixecar el cap:
– Fa cinquanta-quatre anys que visc en aquest planeta i només he estat destorbat tres vegades. La primera, fa vint-i-dos anys, va ser un borinot que vés a saber d’on havia caigut. Feia un soroll espantós i em vaig equivocar quatre vegades en una suma. La segona vegada, fa onze anys, va ser un atac de reuma. No faig prou exercici. No tinc temps de passejar. Sóc seriós, jo. La tercera… és aquesta! Deia, doncs, cinc-cents un milions…

– ¿ Milions de què ?

L’home de negocis va entendre que no hi havia cap esperança de pau:

– Milions d’aquestes cosetes que es veuen de vegades al cel.

– ¿ Mosques ?

– No, home, no, unes cosetes que brillen.

– ¿ Abelles ?

– No. Unes cosetes daurades que fan somiar els ganduls. Però sóc una persona seriosa, jo! No tinc temps de somiar.

– Ah!, ¿estels?

– Això mateix. Estels.

– ¿ I què fas amb els cinc-cents milions d’estels ?

– Cinc-cents un milions sis-cents vint-i-dos mil set-cents trenta-un. Sóc seriós, jo, sóc precís.

– ¿ I que en fas dels estels ?

– ¿ Que què en faig ?

– Sí.

– Res. Els posseeixo.

– ¿ Posseeixes els estels ?

– Sí.

– ¿ I de què et serveix posseir els estels ?

– Em serveix per ser ric.

– ¿ I de què et serveix ser ric ?

– Per comprar altres estels, si algú en troba.

– ¿ Com es poden posseir els estels ?

– ¿ De qui són ? – va replicar, malcarat, l’home de negocis.

– No ho sé. De ningú.

– Doncs aleshores són meus, jo hi he pensat primer.

– I ja n’hi ha prou ?

– És clar. Quan et trobes un diamant que no és de ningú, és teu. Quan et trobes una illa que no és de ningú, és teva. Quan ets el primer que té una idea, la fas patentar: és teva. I jo posseeixo els estels, perquè ningú abans que jo, no ha pensat a posseir-los.

– Es ben cert – va dir el petit príncep -. ¿ I què en fas ?

– Els administro. Els compto i els recompto – va dir l’home de negocis -. És difícil. Però sóc un home seriós!

El petit príncep encara no estava satisfet.

– Jo, si tinc un mocador, me’l puc posar al voltant del coll i endur-me’l. Si tinc una flor, la puc collir i endur-me-la, Però tu no pots collir els estels!

– No, però els puc dipositar al banc.

– Què vol dir això ?

– Vol dir que escric en un paperet la quantitat d’estels que tinc. I després tanco aquest paper amb clau en un calaix.

– ¿ I ja està ?

– Ja n’hi ha prou !

“Ës divertit”, va pensar el petit príncep. “És bastant poètic. Però no és gaire seriós”.

El petit tenia unes idees sobre les coses serioses molt diferents de les persones grans.

– Jo – va afegir -, tinc una flor i la rego cada dia. Tinc tres volcans i els escuro cada setmana. Perquè també escuro el que està apagat. No se sap mai. Els és útil als volcans i li és útil a la flor, que jo els posseeixi. Però tu no ets útil als estels.

L’home de negocis va obrir la boca però no va saber què respondre, i el petit príncep se’n va anar.

“Decididament, les persones grans són d’allò més extraordinàries”, es deia a si mateix durant el viatge.

 

PREGUNTES

1.   Penseu i expliqueu-vos un objecte que posseïu i que és important per a vosaltres en la vostra vida.

 2.   Què posseïm innecessàriament en el dia a dia?

A veure si dieu un gran llistat. Si ho voleu fer jugant, podeu fer una cadena de repetició, i anar repetint el que han dit als altres tot afegint una altra cosa cadascú.

Què creieu que us aporta posseir tot això?

3.   I ara, de campaments, us agradaria tenir tot el que posseïu en el dia a dia?

Què creieu que us aporta estar de campaments sense certes comoditats?

 4.   Si els caps demà decidim marxar del campament durant 24 hores i ens ho emportem TOT menys tres coses, quines tres coses triaríeu per quedar-vos al campament sols?

No patiu, no us feu il·lusions, no us abandonarem, us estimem massa!

 

 

CARTA 4

Després de tant pensar… una mica d’activitat? Apa, 50 flexions! Eeep, és broma!

Per agafar gana, sempre va bé jugar una mica!

Recordeu el joc de la FIGA? SÍ, sí, aquell que si no endevines qui tens a sobre, aquest també es posa sobre teu! I així fins que ho endevines!

També podeu fer una partida del SAMURAI, que sabem que us agrada!

 

 

CARTA 5

ÉS HORA DE DINAAAAAAAR!

Com que és un dia especial, podeu cantar dues cançons. A la taula d’en Bernat i Jalem! Si voleu seguir cantant, també ho podeu fer!

A la taula d’en Bernat, a la taula, a la taula,

A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.

JAAAAAAAAAAAALEM!

I recordeu! Com a bons escoltes, deixeu-ho tot més net del que ho heu trobat!

 

 

CARTA 6

Encara teniu ganes de jugar? Potser necessiteu una cosa més calmada!

–        Us proposem que us inventeu un JOC DE TAULA amb elements de la natura i hi jugueu (pedres, pals, pinyes, sorra…). Els i les caps el volem aprendre per jugar-hi a l’hora de pànxing!!!

–        Després d’una mica de creativitat, podeu jugar al joc dels DISBARATS per riure una mica!

 

 

CARTA 7

Oh… que bonic és passar hores i hores amb els de l’any… Ja heu tingut temps per recordar batalletes? El Petit Príncep i unes quantes preguntes us ajudaran a recordar vells temps!

Capítol VI 

 Ah!, petit príncep, d’aquesta manera, i a poc a poc, vaig anar entenent la teva petita vida malenconiosa. Durant molt de temps l’única distracció que havies tingut havia estat la dolçor de les postes de sol. Vaig saber aquest detall el matí del quart dia, quan em vas dir :

– M’agraden molt les postes de sol. Anem a veure’n una…

– Però hem d’esperar…

– ¿ Esperar què ?

– Esperar que es pongui el sol.

Primer vas fer cara de sorpresa, i després vas riure de tu mateix. I em vas dir :

– Sempre em penso que sóc a casa!

En efecte. Quan als Estats Units és migdia, el sol, tothom ho sap, es pon a França. Si es pogués anar a França en un minut es podria assistir a la posta de sol. Malauradament França està massa lluny. Però, al teu petit planeta, en tenies prou fent córrer la cadira un quants passos. I miraves el crepuscle cada cop que en tenies ganes…

– Un dia, vaig veure pondre’s el sol, quaranta-tres vegades !

I al cap d’una mica afegies:

– Saps… quan estàs així de trist t’agraden les postes de sol…

– El dia de les quaranta-tres vegades estaves així de trist, ¿ doncs ?

Però el petit príncep no va respondre.

 I ara, penseu en vosaltres com a grup, en el vostre any i les experiències que porteu al cau. Heu viscut moments que només són vostres, com el Petit Príncep en viu d’altres, que només són seus.

Sabríeu recordar un moment del vostre any…

  1. Un moment trist
  2. Un moment bonic i emocionant com una posta de sol
  3. Un moment divertit
  4. Un moment de bronca
  5. Un moment de victòria
  6. Un moment que voldríeu viure com a grup l’any vinent

 

 AQUÍ S’ACABA EL RAID PER ANYS I AQUEST MAGNÍFIC DIA!

No us entreteniu gaire fent xerinola, recordeu que a les 17.00h heu de ser al campament! Fins ara guapos/es, els caps i akeles ja estem amb els braços oberts per rebre els vostres petons!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *