Recull de jocs d’interior

 

Acumulanoms/ Frase maleïda

Unitats: totes.

Objectius:

–          Treballar la memòria i l’atenció.

Desenvolupament: ens col·loquem en rotllana, i comença una persona dient una paraula, si no ens coneixem podem fer-ho amb els noms, sinó, podem utilitzar paraules d’un tema concret o a l’atzar. La segona persona ha de dir la primera paraula i la seva, i així consecutivament. Així doncs, cada cop hi hauran més paraules i serà més difícil recordar-les.

Material: no requereix material.

Aixecar el company

Unitats: LliD, RiNG, PiC i trucs.

Objectius:

–          Millorar la confiança i cohesió de grup.

–          Aprendre a “mesurar” la força i entendre’s amb el company.

Desenvolupament:   els nens s’asseuen l’un davant de l’altre amb les plantes dels peus a terra i els dits en contacte. S’inclinen cap al davant, doblegant els genolls tant com calgui, i s’agafen de les mans. Per aixecar-se alhora s’estiren l’un a l’altre i a continuació intenten tornar a la posició d’asseguts. Grups de més de dues persones també poden intentar d’aixecar-se.

Material: no requereix material.

Ameba

Unitats: apte per totes les edats.

Objectius:

–          Moure’s per l’espai.

–          Interaccionar amb el grup.

Desenvolupament: l’objectiu del joc és evolucionar al màxim nivell. Quan comença, tothom és una ameba i es va passejant per l’espai dient “sóc una ameba” i va movent els braços com si nedessis en brasa. Quan et trobes amb algú del teu nivell evolutiu en l’espai (en aquest cas una ameba) fas un pedra-paper-tisores. Qui guanya puja de nivell evolutiu, i qui perd es manté. Els nivells evolutius són amebes, mosques (mouen les “ales”), goril·les (amb els braços col·locats com si fossin un croissant) i humans (no fan mímica)

Material: no requereix material.

Assassí

Unitats:RiNg, PiC i Trucs .

Objectius:

–          Millorar la concentració i l’astúcia.

Desenvolupament: es col·loquen tots els participants dins un espai tancat (delimitat). Hi haurà un assassí i un policia. Per escollir qui seran es poden fer papers (tots en blanc excepte els 2 corresponents) o bé, es pot col·locar a tots els jugadors en rotllana amb els ulls tancats i que el cap toqui qui vol que siguin l’assassí i el policia . Seguidament, tots els participants hauran de moure’s per l’espai. L’assassí ha d’aconseguir matar a tanta gent com pugui sense que el policia el descobreixi, i el policia haurà d’intentar descobrir qui és l’assassí. Per matar, l’assassí picarà l’ullet als participants quan el mirin. Quan l’assassí “mata” a un jugador, aquest s’ha d’esperar 3 segons,  dir que l’han matat i quedar-se quiet, o bé, col·locar-se a una banda (no pot parlar). L’assassí no pot matar al policia, per tant, si li pica l’ullet, perdrà i haurà guanyat el policia.

Variants: hi ha moltes variants d’aquest joc. Una, és que enlloc d’anar caminant per un espai, tothom estigui assegut en rotllana. D’altra banda, també pot ser que el policia sigui públic (o sigui, que tothom sàpiga qui és).

Material: no requereix material.

Ball de peus

Unitats: LliD, RiNG i PiC

Objectius:

–          Treballar l’atenció i la coordinació.

Desenvolupament: jugadors col·locats en rotllana, han d’aconseguir aixafar els peus dels seus companys (excepte els que tenen al costat) i evitar que els aixafin els seus. Quan els aixafen s’eliminen.

Material: no requereix material.

Font: AEiG Sebastià Montraveta

Cadires

Unitats: CiF i LLiD.

Objectius:

– Fomentar el treball en equip i la coordinació.

Desenvolupament: és semblant al típic joc de les cadires però en aquest joc l’objectiu és que cap jugador toqui el terra en cap moment, i han d’ajudar-se per aconseguir-ho.

Quan girant entorn del cercle de cadires la música s’atura, tots els participants han de buscar una cadira on seure i la persona que es queda sense ha de seure a la falda d’un altre dels jugadors immediatament. El joc es reinicia: sona la música, els jugadors passegen entorn del cercle de cadires d’on se n’ha retirat una. La música torna a aturar-se i en aquesta ocasió dos jugadors quedaran sense seient. Aquests hauran de col·locar-se sobre la falda d’algú… Així, successivament, els jugadors acaben per apilar-se sobre una mateixa cadira amb la intenció de no tocar a terra. De la cooperació entre tots dependrà no perdre l’equilibri i tombar la cadira. És un joc molt senzill, divertit i útil per comprovar que cooperar és la única forma d’aconseguir resultats òptims.

Material:

–          Cadires.

–          Música.

Font: el Rebost.

Colors

Unitats: CiF i LliD

Objectius:

–          Intentar completar una sèrie, en funció de l’eix pot tenir diferents objectius.

Desenvolupament: primerament s’han de fer diferents series de colors; el número de series que vulgueu. Un cop tingueu totes les series fetes, les repartiu tots els nens/nenes. És un joc que es juga de manera individual. Quan cada infant tingui una sèrie, es pot començar a jugar. Els caps portareu cada un de vosaltres un “dac” de color; això sí, intenteu que siguin els “dacs” que heu posat a les series. Però un de vosaltres portarà el “dac” de color negre. Els nens/nenes han de mirar-se la sèrie i decidir per quin color començar. Han d’anar preguntant als caps QUIN COLOR TENS? Fins que trobin el cap que porta el color que comença la seva sèrie. Així successivament fins que completen la sèrie. Quan un nen/nena troba el cap que té el seu primer color, li fa una marca. Però així és molt fàcil; així que posem-hi emoció!! Els colors que porteu els caps, us els heu d’anar passant, perquè els nens/nenes vagin perduts i no recordin quin color té cada cap. A més a més el “dac” negre també us l’heu d’anar passant i quan un nen/nena es troba el cap que porta el “dac” negre li “taxa” tota la sèrie que porta feta i ha de tornar a començar.  Aquest joc es pot adaptar perfectament a l’eix d’animació que estigueu fent.

 Material: dacs de colors, i fulls o cartolines amb la sèrie dels colors.

 

Contes d’una paraula

Unitats: LliD, RiNg i PiC.

Objectius:

–          Millorar l’atenció.

–          Millorar la creativitat i la imaginació.

Desenvolupament: en cercle. Cada persona diu una paraula que ha de desenvolupar un conte. Per exemple: “Jo… vaig veure… un… monstre… a… la… sopa… de… llimona”. És molt divertit si es fa ben ràpid.

Material: no requereix material, però si es vol, un cap pot anar escrivint-ho i així aconseguir fer un recull de contes inventats.

Cursa de cavalls

Unitats: CiF.

Objectius:

–          Millorar la capacitat d’atenció.

–          Treballar la coordinació.

Desenvolupament: seiem en rotllana. I una persona “comença” la història. Explica que estan en una cursa de cavalls i comença a “picar-se” les cuixes amb les mans fent el soroll dels cavalls. A la cursa poden anar més ràpid (accelerar el ritme de picar), més lents, trobar obstacles que hagin de saltar, bassals. Podeu anar variant la història i afegint moviments i sons per fer-lo més entretingut. Tots els nens han de fer el que fa la persona que ha començat ja que tots són cavalls de la cursa!

Material: no requereix material.

Desplomar el pollastre

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Treballar la concentració.

–          Moure’s passant desapercebut.

Desenvolupament: col·loquem tots els jugadors en rotllana. Un jugador serà el pollastre i es col·locarà al centre de la rotllana, amb els ulls tapats, i portarà pinces enganxades per tot el cos (a sobre de la roba). La resta de participants (els del cercle) hauran d’acostar-se silenciosament d’un en unt per intentar treure-li una pinça. El pollastre si nota quelcom podrà fer un moviment i si toca el jugador que  intentava “desplomar-lo”, aquest queda eliminat. Guanya qui tregui més pinces, o el pollastre si elimina a tothom.

Material: moltes pinces.

Detall canviat

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Aprendre a observar i estar atent.

–          Treballar la memòria.

Desenvolupament: s’escull un voluntari. Tothom es fixarà en com va vestit, quins objectes té…Llavors sortirà de l’habitació, canviarà alguna cosa del seu aspecte/roba, i tornarà a entrar. Llavors la resta de jugadors han d’esbrinar què ha canviat. I així consecutivament.

Material: no requereix material específic.

Diari/ Banc

Unitats: totes, podeu afegir dificultats en funció de l’edat del grup.

Objectius:

–          Treballar en equip.

Desenvolupament: fem una línia de papers de diaris (o de cadires, o utilitzem un banc). I els nens i nenes es posen drets a sobre els papers en línia (de costat) però procurem que quedin força juntets i que no tinguin gaire espai. Llavors els diem que han d’aconseguir ordenar-se (per alçada, per data de naixement…) però que no poden parlar i tampoc poden caure (ja que si cauen es “moren”) per tant, s’han d’ajudar per poder aconseguir l’objectiu.

Material: paper de diari/ cadires/banc…

Dibuixa la silueta

Unitats: LliD, RiNG, Pioners i Trucs.

Objectius:

–          Treballar en equip.

Desenvolupament:  per torns, cadascun dels jugadors s’estira a terra i es col·loca en una posició qualsevol que suggereixi una acció, com per exemple córrer, saltar, etc.
El company de joc li repassa la silueta amb el guix. Un cop fet això, s’aixeca, i entre tots dos l’omplen amb els detalls que vulguin. El segon jugador s’estira i mira d’adoptar una posició relacionada amb la silueta dibuixada del seu company. Es van afegint noves siluetes i dibuixos a la composició fins que s’esgoti l’espai disponible.

Material:

–          Paper d’embalar.

–          Guix.

–          Pintures, ceres…quelcom per pintar i omplir els dibuixos.

Director d’orquestra

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Millorar l’atenció i la obsevació.

–          Millorar la coordinació.

–          Treballar la cohesió de grup.

Desenvolupament:  els jugadors s’asseuen en cercle i un voluntari surt de l’habitació. El grup tria un director d’orquestra que serà el seu guia tan bon punt comenci el joc. El voluntari entra a l’habitació i se situa al mig. Tots canten una cançó que acompanyen amb els gestos i moviments que realitzi el director (p. e. picant amb el palmell de la mà dreta al cap). El director va canviant els moviments sense que el que està al mig se n’adoni. Si descobreix qui és el director, aquest surt de l’habitació i el joc recomença.

Material: no requereix material.

Disbarats

Unitats: CiF i LliD.

Objectius:

–          Passar-s’ho bé.

Desenvolupament: tots els jugadors seuen al terra formant una rotllana. Es tria al jugador que començarà el joc, i aquest li fa una pregunta a cau d’orella al que està assegut al costat seu. Per exemple: Per a què serveix el pa…?Aquest li respon: – per menjar., i llavors aquest li formula una altra nova pregunta al del seu costat, el qual li respondrà. Quan tots els jugadors hagin fet una pregunta, i es torni a arribar al jugador que ha iniciat el joc. Llavors, aquest dirà: a mi m’ha preguntat que per a que serveix el pa i m’han dit que per mocar-me.

Material: no requereix material.

Font: http://elsjocstradicionalscatalans.blogspot.com.es

El poble dorm/ el llop

Unitats: a partir de LliD.

Objectius:

–          Aprendre a raonar.

Desenvolupament: primer cal definir una persona que serà el moderador, aquesta persona serà la que cedirà la paraula a la resta de membres, i qui portarà la partida. aquest moderador pot ser fix per tot el joc, o anar-se canviant els papers amb la resta dels companys. En aquest Joc es repartirà paperets (mirar la taula dels papers), un per cadascú, i la persona haurà de fer d’actor segons sigui el que marqui al paper. Es començarà el joc amb una petita descripció que cadascú haurà de fer de si mateix, per convèncer a la resta de que ell no és l’assassí… el policia, no pot dir que era policia fins al final del joc. Després de fer la primera presentació es pot optar per que cadascú digui la seva de qui pensa que és l’assassí, però serà a títol informatiu perquè tothom sàpiga més o menys el que han pensat la resta. En aquest punt s’inicia la primera ronda, el moderador demana a tots que es tapin els ulls, (i tothom se suposa que li fa cas) mentre tothom té els ulls tancats, el moderador pregunta qui és l’assassí, i aquest respon amb un gest molt dèbil amb la mà, per evitar fer sorolls, i se li permet obrir el sulls. l’assassí senyalarà a algú amb el dit, i un cop s’hagin entès amb la persona matada ell i el moderador l’assassí es tornarà a tapar els ulls, i es quedarà com abans. Tot seguit (en cas d’haver-n’hi) es demana al llop que es destapi els ulls i que aquest senyali a la seva víctima, el moderador un cop hagi entès de qui es tracta, l’hi dirà que molt bé i que ja es pot tapar els ulls altra vegada. Seguirem per el policia, que es demanarà que es destapi els ulls, i que senyali a una persona que pensi que és l’assassí, si l’ha endevinat el moderador li dirà que si amb el cap (sense fer sorolls) i si no , doncs l’hi dirà que no. En cas d’existir un inspector, es repeteix el procés del policia, demanant que l’inspector doni senyals de vida i pregunti si algú és l’assassí. Acabades les rondes de preguntes, es poden destapar les mans, i el moderador explica qui ha mort aquella nit.

Ara els participants hauran de dir de qui sospiten i per què, intentant convèncer la resta de gent, de que ha fet l’elecció encertada. Cadascú donarà un bot a qui cregui que és l’assassí, i per majoria, si algú queda escollit se’l matarà per ‘decisió popular’. La persona que van a matar, pot en última instància explicar els seus motius de per que no és ell el dolent. En cas d’empat o de deliberacions molt llargues es pot optar per tornar-se a tapar els ulls sense que el poble mati a ningú. En cas de que el poble mati al policia (o el inspector) el moderador dirà a tothom que s’acaben de carregar al seu protector, i en cas de trobar al assassí, (i al llop, si correspon) es dirà que s’ha matat al dolent… si el poble mata a tots els dolents abans que ells els matin al poble sencer, haurà guanyat, i si al final només queda els dolents guanyaran ells. Els morts tenen dos opcions, seguir jugant, i llavors es pot optar per exemple que el seu vot valgui menys, igual o que no puguin votar… o deixar la partida i poder tenir els ulls oberts mentre el moderador fa les preguntes. En aquest cas ja no podran tornar a participar fins acabada la partida.

Material: el necessari per fer els paperets, però si ja coneixeu el joc podeu dir-los a cau d’orella de cada nen/a i us estalvieu fer-los.

Font: http://www.lechuweb.com/lechucky/jocs/assassi.htm

Figa

Unitats: totes.

Objectius:

–          Crear cohesió de grup.

Desenvolupament: una persona s’estira al terra amb els ulls tapats. Seguidament se li estira una altra persona a sobre, i consisteix en què el primer nen, endevini qui té a sobre. Si l’endevina, el jugador 2 serà qui pararà, però si no l’endevina i diu el nom d’un nen equivocat, aquest també es col·loca a sobre dels altres 2, i així fins que el Jugador 1 l’endevini o fins que digui “figa!!” quan no pugui aguantar més.

Material: un fulard per tapar els ulls a la persona que està a sota.

Guerra de cançons

Unitats: a partir de LliD.

Objectius:

–          Treballar la memòria i agilitat mental.

Desenvolupament:  es fan dos equips. I alguna persona neutral ha de dir una paraula, per exemple “love”. Llavors, cada equip té 30 segons per preparar-se les cançons que sàpiguen que tinguin aquesta paraula. El primer equip n’ha de cantar una on hi surti la paraula, i el segon equip una altra…i així consecutivament fins que un equip no sap més cançons que tinguin aquella paraula. I es fa amb diferents paraules.

Material: no requereix material.

 

L’illa s’encongeix a dalt la cadira

Unitats: totes.

Objectius:

–          Treballar en equip.

Desenvolupament: col·loquem unes quantes cadires de costat o en rotllana. Quan diguem “ja” ,o bé, es pari la música (si n’hi ha), tothom ha de pujar a dalt de les cadires. Cada cop es treu una cadira, i per tant els nens i nenes estaran més junts. La idea és que no poden caure ja que el terra és el mar i hi ha cocodrils, i per tant, tots s’han d’ajudar per poder “salvar-se”.

Material: cadires.

L’última lletra parla

Unitats: CiF, LliD i RiNG.

Objectius:

–          Millorar l’atenció

Desenvolupament: jugadors col·locats en rotllana asseguts, un jugador tindrà una pilota. El jugador que té la pilota diu una paraula i passa la pilota a un altre jugador, aquest segon jugador haurà de dir una paraula que comenci per la lletra que acabava l’anterior (ROBA- ÀNEC), i així consecutivament. Els jugadors que tardin en respondre o s’equivoquin, s’eliminen.

Material: no requereix material.

Font: AEiG Sebastià Montraveta

Llibre màgic

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Perdre la vergonya.

–          Fomentar la imaginació, la creativitat i la interpretació.

–          Millorar l’atenció dels nens.

Desenvolupament: és un joc de gestos. El llibre màgic és un lloc imaginari al centre de la rotllana dels jugadors. Cada jugador, per torn, va al centre del llibre i en treu alguna cosa. Tot seguit, simula una activitat relacionada amb l’objecte que ha triat. Per exemple, si un jugador imagina que treu una raqueta, simula que està jugant a tennis.

Els que endevinen el simulacre i l’objecte poden  anar al centre i acompanyar el jugador. No es diu ni una paraula. Aleshores el jugador els pregunta si han endevinat l’objecte correctament. En cas afirmatiu, tots tornen al cercle i un altre jugador treu alguna cosa del llibre. El joc continua fins que tots han exhaurit el seu torn. Per facilitar la participació, els monitors poden posar dins d’un sac una sèrie de targetes amb les activitats a imitar.

Material: targetes amb les activitats a imitar (si es vol).

 

Molinet

Unitats: RiNG, PiC i Trucs.

Objectius:

–          Treballar la confiança.

–          Aprendre a mesurar-se.

Desenvolupament: tots i totes col·locats en rotllana força junts i un participant al centre. El del centre, col·locarà la mà esquerra a la galta dreta amb el palmell cap a fora i anirà donant voltes per dins la rotllana. Amb l’altra mà s’ajuda i l’esquerra li queda de tal manera que li limita la vista. Seguidament, un dels jugadors de la rotllana li picarà a la mà esquerra, i el del centre ha d’endevinar qui l’ha picat, si no ho endevina continuarà al centre, i si ho endevina, el jugador que l’ha picat anirà al centre.

Material: no requereix material.

Font: AEiG Sebastià Montraveta

Obra de teatre 

Unitats: CiF, LliD, RiNg i PiC.

Objectius:

–          Perdre la vergonya.

–          Treballar en equip.

–          Aprendre a improvisar.

Desenvolupament: es pot fer de diferents maneres i amb diferents finalitats. Per exemple, els Castors poden intentar representar un conte que s’hagi treballat o quelcom. Els llops i daines, poden haver d’inventar-se una història i representar-la, o bé, donar-los un paper amb un tema i que ho representin. I les unitats més grans poden haver d’interpretar rols, conflictes de gènere…en funció de l’eix que estiguin treballant.

Material: material d’attrezzo per ambientar l’obra.

Font: farcell.

Ooooomm

Unitats: LliD i RinG.

Objectius:

–          Millorar l’atenció dels nens.

–          Treballar la memòria.

Desenvolupament:ens col·loquem en rotllana, i representa que ens passem una bola d’energia. Quan te la passen has de dir AQUÍ (fent veure que la passes realment) per seguir el sentit. Si es vol canviar de sentit has de dir ALLÀ i fer veure que passes la bola al del costat. Per què se’t saltin has de dir OOOOM i posar els palmells de les dues mans junts a sobre del cap. Per enviar la bola a una altra persona lluny de la rotllana has de dir ZAS. Qui s’equivoca tres vegades s’elimina.

Material: bola d’energia imaginària, és a dir, no requereix material.

Font: AEiG Sebastià Montraveta.

Parla i fes el contrari

Unitats: CiF, LliD.

Objectius:

–          Millorar el control del treball ordre-acció.

Desenvolupament: consisteix en dir una acció i fer l’acció contrari, per exemple dir que et toques el nas i tocar-te el peu.

Material: no requereix material.

Pinces

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Treballar l’agilitat.

–          Estar atent.

Desenvolupament: explicarem dues variants. En la primera, tots els jugadors tenen dues pinces enganxades a la samarreta (a l’esquena) i entren dins un cercle. Quan comença, tots els jugadors han d’intentar robar les pinces dels altres sense que robin les seves. Si et roben les pinces has de sortir del cercle. Guanya qui roba més pinces sense perdre les seves.

En l’altra variant cada jugador té 3 pinces i ha d’aconseguir enganxar-les als altres jugadors, quan no tens cap pinça surts del cercle, però a fora hi ha observadors que comproven que no te’n queda cap, i si encara en tens, et tornen a posar a dins el cercle.

Material: pinces.

 

Piu-piu

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Aprendre a moure’s per l’espai a les fosques.

–          Millorar la confiança.

–          Saber estar en silenci.

Desenvolupament: és una bona activitat per a grups grans (de 15 o més membres). Tots tanquen els ulls i el monitor diu a un/a company/a a cau d’orella el següent: “Tu ets el papa/mama gallina”. Tots comencen a barrejar-se, amb els ulls tancats. Cadascú busca la mà d’algú altre, la hi estreny i li pregunta: “Piu-piu?”. Si l’altre també pregunta: “Piu-piu?”, li deixa anar la mà i segueix buscant i preguntant, a part del papa o la mama gallina, que estan sempre en silenci. Quan algú troba qui no li contesta sap que ha trobat el papa o la mama gallina, i es queda agafat a la seva mà en silenci. Sempre que algú es troba amb el papa o mama gallina entra a formar part del grup, i així, cada cop se sentiran menys piu-pius, fins que tots estiguin agafats de la mà. Aleshores el monitor dirà que obrin els ulls: sempre causa sorpresa i riure.

Material: no requereix material.

Pobre gatet

Unitats: totes.

Objectius:

–          Aprendre a estar seriós.

Desenvolupament: col·loquem tots els participants en rotllana asseguts a terra, excepte el “gatet” que serà un jugador que estarà al centre. El gatet s’ha de dirigir a quatre grapes cap a un altre jugador i dir “Miauu”, i l’altre jugador l’ha d’acariciar sense riure dient-li “pobre gatet”. El gatet farà això tres vegades, si l’oponent riu, es canvien de rols i el nou gatet intentarà fer riure a algú altre.

Material: no requereix material.

 

Quadres cooperatius

Unitats: LliD, RiNg, PiC i trucs.

Objectius:

–          Aprendre a compartir.

Desenvolupament:  s’ha de dividir el grup en grups de cinc persones. A cadascuna d’aquestes se li passa un sobre amb peces geomètriques. L’objectiu del joc és que cadascú aconsegueixi fer un quadrat de la mateixa mida amb les formes retallades. El problema és que les figures que rep cada persona amb el sobre no estan ordenades, és a dir, únicament amb les seves figures no poden completar el quadrat. També pot passar que un nen tingui molt poques fitxes, i que un altre en tingui més de les que li calen.

Del que es tracta és que els nens puguin intercanviar-se les fitxes, sempre en silenci. No es podrà agafar cap peça de cap jugador, i només es podran deixar al mig les que no interessin i esperar que un altre jugador en cedeixi alguna.

Si els nens són grans, un cop finalitzat el joc (sol durar uns 20 minuts), podem fer moltes preguntes, per animar la conversa, que tinguin a veure amb el comportament cooperatiu durant el joc. Aquestes preguntes poden ser del tipus següent:

–          Com us heu sentit?

–          Com s’ha sentit el jugador que tenia molt poques peces?

–          Algú s’ha adonat que el jugador “x” tenia tan poques peces?

–          Heu hagut de trencar algun quadre per poder fer els altres?

–          Quan heu vist la solució?

–          Què has sentit quan algú no ha respectat les regles del joc?

–          T’has enfadat amb algú perquè no veia la solució?

–          Com creus que podries haver acabat abans?

Material:  peces geomètriques, paper i llapis.

Que sóc?

Unitats: totes

Objectius:

–          Aprendre a preguntar i raonar.

Desenvolupament: escrivim un nom a cada post-it (pot ser noms de personatges, dels companys, d’animals). I enganxem un post-it al front de cada nen/a sense que ells vegin què hi ha escrit. Llavors, hauran de fer preguntes per poder endevinar què són.

Variant: en les unitats més grans, es pot escriure estats d’ànim o frases com “aparteu-vos de mi”, “vull abraçades”, “us trencaré la cara”, “estic molt trist”, etc. I que enlloc de fer preguntes, s’hagin de moure per l’espai sense dir res i reaccionant en funció dels post-it dels companys (per exemple: si un company té “vull abraçades” la resta de companys quan ho llegeixen l’abracen…). Quan l’activitat s’acabi poden fer la reflexió sobre com s’han sentit i sobre què transmeten a la resta de gent.

Material: un post-it per jugador.

Restaurant del món

Unitats: a partir de llops i daines.

Objectius:

–          Reflexionar sobre les desigualtats.

Desenvolupament: hi ha diferents espais, amb diferents comoditats i diferent quantitat i tipus de menjar, de més a menys privilegiat (afavorir-ho amb la decoració, cadires o terra…). Per exemple està bé fer-ho amb un berenar. A l’atzar, els infants els toca una targeta que correspon a un espai. a l’espai privilegiat només hi ha 2 nens/es, i al menys privilegiat és on hi ha més quantitat de nens/es. Quan tothom està al seu lloc els caps marxen perquè no es sentin observats ni condicionats. Llavors sorgeixen conflictes (quina broma de joc, què passa, robem als altres, donem-ho als altres…). Si no en sorgeixen es poden provocar (els caps entren i donen més o menys menjar…). La gràcia és que hi hagi conflicte. Finalment es fa una reflexió sobre el què ha passat i es compara amb el món actual.

Material: el necessari per adequar els espais, les targetes pels infants i el menjar.

Samurai

Unitats: totes.

Objectius:

–          Estar atent.

Desenvolupament: ens col·loquem tots en rotllana i fent una postura de samurai. Llavors ens hem de quedar tots quiets excepte la persona que comença. Aquesta, pot fer un moviment (un i prou) per intentar tocar la mà d’algun altre participant, però  el participant també pot fer-lo per intentar esquivar-lo. Un cop fet el gest, s’han de quedar quiets amb la posició del moviment que han fet.  Llavors ho fa la segona persona, i així consecutivament. Si ha aconseguit tocar-li la mà, aquest samurai haurà perdut un braç hi haurà de jugar amb l’altre. Si perds els 2 braços t’elimines.

Material: no requereix material.

Sons d’animals

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Aprendre a escoltar i a fixar-se en els sons.

Desenvolupament:  una habitació fosca, els ulls tancats, una pilota grossa. Els nens s’asseuen en cercle i cadascú tria i fa el so d’un animal. Qui comença fa el seu so i, després, el de l’animal al qual es proposa enviar la pilota. L’altre animal contesta amb el seu so per saber en quina direcció ha de llançar la pilota, i el primer la hi envia. Si l’altre la rep bé fa el seu so i la resta fan el seu en senyal d’alegria general (i alhora, per recordar els altres sons que hi ha). Si no la rep l’animal desitjat, el que la recull fa el seu so i la retorna al primer.

Material: una pilota tova.

Telèfon

Unitats: CiF i LliD (altres unitats en funció de la finalitat).

Objectius:

–          Treballar la memòria.

–          Millorar la capacitat d’atenció.

–          Adonar-se de com es tergiversen les coses de boca a boca.

Desenvolupament: consisteix en anar transmetent una frase (o paraula) oralment entre diferents persones, fins que aquesta esdevé irrecognoscible per a qui la formulà originalment. Es juga xiuxiuejant la frase a cau d’orella del jugador següent, de manera que per culpa del baix volum sovint es perd informació en cada anella de la cadena, que ha de ser suplida per la imaginació del jugador, que creu reconèixer certes paraules (quan potser n’hauria d’haver entès d’altres de fonèticament molt semblants). És així com la frase muta. El darrer jugador de la fila acaba dient en veu alta la frase que ell ha sentit, que sovint és molt diferent de la que el primer jugador dit.

Es pot fer la reflexió de que a vegades potser ens expliquen quelcom que ha passat per tantes boques que la meitat de la història s’ha anat canviant i no és certa.

Material: no requereix material.

Ticotí-ticotà

Unitats: en funció del grup.

Objectius:

–          Treballar l’atenció i la memòria.

Desenvolupament: tots en cercle i la persona que comença té un bolígraf. Si vol passar-lo a la dreta, li diu a la persona del seu costat “et passo el ticotí” i el company respon “el què?” i el primer diu “el ticotí”. Si es vol passar a l’esquerra es segueix el mateix procediment però es diu “ticotà”. Qui falla s’elimina, i els últims d’eliminar-se són els guanyadors.

Material: no requereix material.

Xocolata

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Millorar la destresa amb els coberts i amb la roba d’abric.

Desenvolupament: ens col·loquem en rotllana amb una rajola de xocolata i coberts al mig. El primer participant tira un dau, si no surt un 6, passa al següent jugador. Però si surt un 6, el jugador té un minut per abrigar-se (posar-se els guants…) i menjar tanta xocolata com pugui, però sempre tallant-la i portant-se-la a la boca amb els coberts!

Material: guants, gorro, bufanda (roba d’abric), coberts, i xocolata.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *