Recull de jocs tradicionals

 

Baldufa

Unitats: a partir de llops i daines.

Objectius:

–          Conèixer aquest joc tradicional.

Desenvolupament: la baldufa és una joguina feta de fusta que es fa ballar amb una corda, que s’enrosca al seu cos fent un nus molt fàcil de desfer en la seva part superior. A la part de baix té una punta d’acer sobre la que es fa girar la baldufa.

Es tira la baldufa amb força, mentre s’estira la corda. El joc no consisteix solament en girar la baldufa, sinó també en poder fer moltes figures i que no saturi.

Material: baldufes.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Bitlles o birles

Unitats: a partir de LliD.

Objectius:

–          Treballar la coordinació motora i la punteria.

–          Conèixer aquest joc tradicional.

Desenvolupament: una partida consta de nou tirades per jugador, dividides en tres tirades. A cada tirada es poden llençar tres bitlles. Es planten les bitlles en dues fileres de tres columnes, paral·lelament, separades per uns 7′ 5 centímetres per la seva part baixa. La distància de tir és d’onze metres i mig per els homes i nou metres i mig per a les dones. L’objectiu principal és fer bitlla, és a dir, tombar cinc de les sis bitlles. Les tirades es puntuen així:

–         Cap bitlla tombada 0 punt

–         Una bitlla tombada 1 punt

–         Dues bitlles tombades 2 punts

–         Tres bitlles tombades 3 punts

–         Quatre bitlles tombades 4 punts

–         Cinc bitlles tombades 10 punts

–         Sis bitlles tombades (*) 6 punts

(*) A la nostra zona juguem que si es tomben les 6 bitlles es puntua, també, 0 punts.

Material: Es necessiten 6 bitlles i 3 bitllots de fusta.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Carrera de cintes en bicicleta o en ruc

Unitats: a partir de RiNg.

Objectius:

–          Conèixer aquest joc tradicional.

Desenvolupament: l’objectiu és intentar agafar el màxim nombre de cintes possible que pengen d’una corda travessera al carrer. L’organització col·loca una corda de costat a costat de carrer i, d’aquesta, hi pengen cintes de colors amb una anella a l’extrem. Els participants es col·loquen a la línia de sortida i es posen un palet a la boca. Quan es doni la sortida, aniran tots amb bicicleta i amb el palet a la boca Intentant agafar el màxim de cintes possible. Qui agafa més cintes guanya. Es juga tradicionalment a les Festes del barri de Santo Domingo, a Riba-roja d’Ebre.

[A Ascó s’hi juga per Sant Antoni, el 17 de gener, i es fa la corrida de cintes dalt d’un ruc. El jugador ha d’intentar agafar una cinta amb la forca].

Material: cadascú necessita una bicicleta i un palet que aguantarà amb la boca. L’organització s’encarregarà de penjar tantes cintes com premis vulgui donar. Si el joc es fa amb ruc es necessita aquest animal i una forca.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Corretja

Unitats: valoreu-ho en funció del grup.

Objectius:

–          Conèixer aquest joc tradicional.

Desenvolupament: el joc consisteix en posar-se en parelles, un davant de l’altre i formant un cercle, mirant tots al centre. La parella que està darrera ha de posar-se les mans a l’esquena. N’hi ha un que para i porta una corretja o mocador. Aquest persegueix a un altre per l’exterior del cercle i li pot anar donant els cops de corretja o mocador al cul, sempre corrent darrera seu -es corre en sentit contrari a les agulles del rellotge. El perseguit, per salvar-se dels cop de corretja, ha de posar-se davant d’una parella qualsevol de les que forma el cercle. En aquest moment deixa de ser perseguit i és el que està a l’exterior d’aquesta parella qui ha de córrer per no ser colpejat per la corretja. Qui para pot donar la corretja a qui vulgui de l’exterior -per això tenen les mans a l’esquena-. Si ho fa ha de fer veure que encara té la corretja a fi de despistar al perseguit. En el moment que aquest passi per darrera el jugador que té la corretja aquest sortirà a perseguir i pegar mentre que el que fins ara perseguia es quedarà al lloc que aquest ha abandonat.

És un joc tradicional i típic que es juga al dia de Sant Miquel a l’ermita de Vinebre. Hi juguen, generalment, nois joves i adults de 16 a 30 anys.

Material: una corretja o un mocador.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Corrida del cabàs o de les pedres

Unitats: apte per totes les edats.

Objectius:

–          Conèixer aquest joc tradicional.

Desenvolupament: el joc consisteix en recollir el més ràpidament possible les deu pedres alineades davant el cabàs, i separades un metre unes de les altres. Quan s’inicia el joc cada jugador ha d’anar corrents i posar les pedres al seu cabàs, d’una en una, és a dir, el més ràpid possible. Cada cop, però, sols en pot agafar una i posar-la al cabàs i després tornar a córrer per agafar-ne una altra -el cabàs no es toca, es queda a la línia de sortida-. L’ordre per començar a recollir és indistint. Es pot començar per la primera, per la darrera o per la meitat. Guanya el qui recull primer la filera de pedres que té davant seu.

És un joc tradicional que s’ha recuperat a Ascó i que es juga durant la Festa de Sant Antoni, el 17 de gener.

Material: almenys 5 cabassos i 10 pedres de riu per cabàs.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Estirada de corda

Unitats: a partir de LliD.

Objectius:

–          Conèixer aquest joc tradicional.

–          Cooperar.

Desenvolupament: els participants fan dos grups. Cada equip es col·loca a una banda de la corda que està separada per un mocador que s’ha lligat al mig. A terra, a la meitat del camp de joc, es traça una línia. Comença el joc tibant fort la corda, de tal forma que l’equip que tingui més força ha d’aconseguir fer xafar la línia al primer participant de l’equip contrari. És un joc tradicional que podeu veure jugar a Ascó durant la Festa de Sant Antoni, el 17 de gener, i a Riba-roja d’Ebre el dia de l’ermita, el Dilluns de Pasqua). Normalment es juga homes casats contra solters i també dones casades contra solteres. A vegades, també, es fa homes contra dones!

Material: una corda gruixuda, de 20 metres de llargada i un mocador que es lliga a la meitat de la corda.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Ferradura

Unitats: a partir de LliD.

Objectius:

–          Conèixer aquest joc tradicional.

–          Practicar la punteria.

Desenvolupament: per a jugar-hi s’ha de plantar una vara de ferro a terra i traçar al seu voltant una circumferència de 50 o 60 centímetres de diàmetre. Cada jugador té entre 3 i 5 ferradures. Des d’una distància d’un parell de metres les han de tirar intentant que es quedin agafades a la vara o, si més no, que quedin dintre de la rotllana.

Abans, quan hi havia més cavalls i matxos, s’hi jugava més. Avui no és gaire habitual veure-hi jugar.

Material: tres o més ferradures i una vara de ferro de dos pams.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Gallineta cega

Unitats: CiF i LliD.

Objectius:

–          Aprendre a identificar els companys.

–          Prendre consciència del tacte i del cos.

Desenvolupament: es tracta de reconèixer una persona del cercle pel tacte. Tots els nens es col·loquen en cercle, agafats de les mans menys la “gallineta cega” que es troba al centre i amb els ulls tapats. Després de tres voltes sobre si mateixa, es dirigirà cap a qualsevol del cercle i li palparà la cara per tal de reconèixer-lo. Si ho aconsegueix intercanviaran els papers. El grup  es pot desplaçar per tal d’impedir que la gallineta l’atrapi, però no val deixar-se anar les mans. Cal evitar que estiguin molta estona amb els ulls tapats.

Material: mocador per tapar els ulls.

 

Pal ensabonat

Unitats: a partir de LliD.

Objectius:

–          Conèixer aquest joc tradicional.

Desenvolupament: primer s’ha d’aguantar horitzontalment un pal, gruixut, a una barca. Quan el pal s’ha posat s’hi tira sabó pel damunt i se li va tirant aigua per tal que rellisqui més. Quan s’ha acabat de fer totes aquestes operacions es posen, al final de pal, tres mocadors lligats. Tota la gent que vulgui s’ha d’apuntar per participar-hi. L’objectiu d’aquest joc és agafar el mocador que penja més amunt de la corda. La gent, d’un en un, van intentant passar pel pal que llisca. És clar que això costa molt i les caigudes al riu són constants. El que han agafat el mocador més alt guanya; qui agafa els mocador que esta a mitja altura queda segon; qui agafa el mocador que està més baix queda tercer. Aquest joc també és practica a la Festa Major de Flix, on sempre hi ha molta gent d’uns 18 a 26 anys apuntada, encara que també n’hi ha d’edats inferiors. A la festa major de Riba-roja d’Ebre també s’hi juga.

Material: l’organització s’encarrega de penjar unes cintes a l’extrem d’un pal situat horitzontal damunt la barca de pas, i d’ensabonar-lo.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Pare Carbasser

Unitats: totes.

Objectius:

–          Estar atent.

Desenvolupament: és un joc de rotllana, amb un nombre de jugadors indeterminat. Un dels jugadors fa de Pare Carbasser. Aquest dóna un número a cada un dels jugadors. El Pare Carbasser comença dient: – El Pare Carbasser quan va venir de França va portar… cinc carbasses! Llavors, el jugador que té el número cinc ha de respondre: – Què cinc, tres! (qualsevol dels números donats) l així es va fent fins que un dels jugadors diu: – Què dos, el Pare Carbasser! Llavors es torna a començar el joc. Si un dels jugadors està despistat i no contesta, paga penyora i torna a començar el Pare Carbasser. Quan un dels jugadors té tres penyores, queda eliminat el seu número i el jugador. Si algú diu el número d’un jugador que està eliminat, també paga penyora.

Material: no requereix material.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Pesta alta

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Estar atent.

–          Millorar l’agilitat.

–          Conèixer un joc tradicional.

Desenvolupament: un dels jugadors para i la resta fugen d’ell perquè el jugador que para no els atrapi. Els jugadors només es poden agafar quan trepitgen terra, si són a sobre de qualsevol objecte alt, el jugador que para no pot tocar-los. L’estona en què els jugadors estan situats damunt d’un objecte alt com un fèmur es limitada. El jugador que para pot contar fins a deu i fer baixar el jugador que està enfilat.

Material: no es requereix material.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Pollanca

Unitats: CiF i LliD.

Objectius:

–          Treballar en equip.

–          Millorar l’agilitat.

Desenvolupament: un jugador comença parant sol. Quan agafa a algú, paren tots dos agafats de la mà. Si durant la recerca d’un nou membre per a completar la cadena es deixen anar, han de tornar a agafar-se abans de tocar algú altre. Si són tres, continuen agafats tots junts, però quan toquen el quart ja poden fer dues parelles. Es van fent parelles i es van empaitant els que queden fins que tothom es agafat. L’últim de ser tocat és qui pararà a la següent partida. Variant: No deixar-se anar de les mans; formant una cadena cada vegada més llarga. Para el primer que ha estat atrapat.

Material: no requereix material.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

 

Saltar a corda

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Aprendre a saltar a corda.

–          Treballar la coordinació.

Desenvolupament: el joc consisteix en una persona saltant constantment amb la finalitat de no entrebancar-se amb una corda que dues altres persones faran girar. Hi ha varies variants del joc, es pot fer a peu coix, amb els peus junts o fins i tot executant acrobàcies.

Material: una corda.

 Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

Xarranca, xancleta, palet o avió

Unitats: CiF, LliD i RiNg.

Objectius:

–          Treballar la coordinació motora.

–          Ensenyar als infants els jocs tradicionals.

Desenvolupament: es marca a terra la xarranca. Per torns cada jugador tira una pedra plana a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, a peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l’altre peu el terra. Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna. En arribar a l’última casella es gira i torna fins al principi. Quan s’està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l’altre peu al terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si es fa tot el recorregut es continua amb la següent casella fins que s’han fet totes. Guanya qui primer fa tot el recorregut.

Material: un guix i una pedra plana.

Font: http://es.scribd.com/doc/8423721/Jocs-Populars-i-Tradicionals

 

One reply on “Recull de jocs tradicionals”

  1. Meritxell Amoros Tost on

    son utils pero a la vagada son molt raros .

    que doni like 👍 qui estigui amb mi 🙋‍♀️.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *