TALLER DE RELACIONS (Teatre de l’oprimit)

 

El taller que estàs a punt de llegir ha estat organitzat per a un grup de unes 15-18 Pioners i Caravel·les dels 14-16 anys en el context de l’inici del segon trimestre. El taller en principi pot durar unes 2-3 hores però depèn molt de  la participació de les participants. No considero personalment que sigui per una edat tancada, tot i que alhora de pensar en les dinàmiques hem tingut en compte aquest factor.

El taller es basa amb la tècnica del teatre de l’oprimit, on es busca identificar una persona oprimida i a partir de l’escenificació teatral, que pugui posar fi o transformar la relació d’opressió que pateix.

OBJECTIU

Prendre consciència d’opressions que pateixen els nens i nenes en les relacions de família, d’amistat, sexoafectives, amb companyes de classe, profes…  per poder-ho treballar amb el grup i així adquirir amb la vivència unes eines que puguin ajudar a les diferents participants* a afrontar aquestes problemàtiques i d’altres que es puguin trobar a la seva vida. També té l’objectiu de fer créixer al propi grup, al mostrar com són entre elles coneixent-se més i descobrint aquestes eines conjuntament.

*(En l’escrit del taller utilitzo el genèric en femení referint-me al terme persona)

PAPER DE LA FACILITADORA/ES

S’entén com a facilitadora la persona que dinamitza el taller i te cura del que allà passa. Aportaré la meva visió personal de com crec que ha de ser aquesta facilitació, entenent que cadascú pot veure-ho diferent i que segons el grup pot variar.

–          En la dinàmica és important crear un espai de confiança i de diàleg, on la gent es senti segura per poder obrir-se i tractar el tema des de la vivència personal o per no fer-ho si així ho desitja.

–          La facilitadora ha de mostrar i promoure una actitud de respecte i d’escolta evitant el jutjar a la resta de participants.

COMENÇEM… Xarleta de la facilitadora/es*                                                                                              *A partir d’ara posaré F per referir-me a facilitadora/es

Per començar la facilitadora/es exposarà en que consistirà el taller comentant els següents punts:

-És molt important que a tot moment les participants tinguin dret a no fer l’activitat o a no fer-ne alguna part, respectant els processos i límits de cadascú.

-No jutjar entenent que totes tenim coses a millorar i que estem aquí per a treballar-ho.

-Pacte d’intimitat: deixar clar que el que es digui, o passi al taller no serà explicat a fora a d’altres persones, per a que sigui un espai de seguretat i la gent pugui exposar coses seves sabent que no arribarà a més gent que a la de la sala. És important que diguin si els hi sembla bé.

-Si s’ha entès el punt anterior… estem en un espai de proves, animar a que s’obrin, que això és un laboratori on provar el que a la vida real molts cops no pots repetir dos cops!

TRENCANT EL GEL

1-Caminant per la sala: Es donarà la premissa de caminar per la sala procurant anar tranquil·les i ocupant els espais buits. Primerament es dirà d’estar pendent només d’una mateixa: escoltar la respiració, escoltant el cos, sentint el contacte dels peus amb el terra, les emocions que sents… seguidament es dirà de començar a observar també l’espai: colors, formes, coses que ens cridin l’atenció… però no mirar encara a les persones, travessar-les simplement. Després s’indicarà que es comenci a mirar als ulls de les persones que et trobes, i quan la F piqui de mans, les participants s’hauran de saludar com vulguin amb la persona (donar-se la mà, dir-se bondia, etc…) i repetir la picada de mans uns quants cops fins que es passa a la següent dinàmica.

2-La dutxa anti-preocupacions: les participants es posaran en parelles  (l’última persona amb la que s’han saludat) i hauran de representar sota el guiatge de la F una dutxa que com s’explicarà te la capacitat de treure les preocupacions per poder fer el taller tranquil·les i amb ganes. Primerament la P*(a) mullarà amb carícies a la P(b) que estarà amb els ulls tancats per estovar les preocupacions, després l’ensabonarà bé per a que surtin totes les preocupacions que s’amaguen fins i tot als porus de la pell o entre els embolics dels cabells, i finalment amb una esbandida es faran marxar totes les preocupacions que portava per l’aigüera. Després es repetirà el procés però fent-ho la P(b) a la P(a). És una dinàmica per fer-la des de la tranquil·litat i el relax.

*Em referiré a partir d’ara a les participants com a P

3-Rotllana de les vergonyes: amb l’objectiu d crear un clima de confiança i d’obertura, es farà una rotllana i qui vulgui farà un pas endavant per a dir alguna cosa que li faci por o vergonya dir. Davant d’això el grup l’ha d’aplaudir i animar a tope!

També és pot afegir la consigna de que la resta de gent que també tingui aquesta por o vergonya faci un pas endavant en la rotllana, per veure que moltes d’aquestes les comparteixes.

Ex: -P(x): Quan tinc malsons em pixo al llit!                                                                                              -Grup: UEEEEE! GRANDE! A mi també em passa! Aplaudiments…

Està bé que la F comenci fent-ho ella perquè pot costar trencar el gel i entrar en dinàmica.

 

ENTRANT EN MATÈRIA

Un cop trencat el gel i haver anat generant clima, es demanarà a les P que es tornin a posar en parelles (no cal que siguin les mateixes). Quan s’hagin posat en parelles, la dinàmica que es proposarà serà que una de les dues provi per exemple d’anar cap a una direcció i l’altre li ho impedeix empenyent-la, o per el contrari, que la tibi cap endarrer mentre intenta anar endavant. Primer ho farà una P a l’altra i després a l’inrevés.

Un cop ho hagin fet, se’ls demanarà que pensin en si algun cop s’han sentit així a la vida, però no físicament sinó emocionalment o a partir d’altres formes, en una relació tant de família, d’amistat, d’enamorament, a l’insti… volent fer una cosa i tenint una persona o un seguit de gent que no permet que ella aconsegueixi el que es proposa.

A partir d’aquesta reflexió, es dividirà el grup en 3 i dins de cada grup, s’animarà a les P que expliquin aquesta situació o relació que les fa sentir així.

Es demanarà que escullin la situació d’algú que estigui disposat a mostrar-la a la resta de P i pensin en com representar-la en una escena.

 

POSADA EN ESCENA

El següent pas serà escenificar les escenes que ha escollit cada grup i treballar-les. L’objectiu del que es parteix alhora de treballar les escenes és que desenvolupin eines o coneixements que permetin després fora del taller afrontar millor situacions en la que es sentin oprimides.

Durant el treball de les escenes es faran preguntes de cara assolir l’objectiu esmentat. Les preguntes seran dirigides al públic que serà qui parlarà. Les actrius tan sols faran el paper de protagonistes.

Al ser tres grups, hem pensat en diferents formes de treballar les escenes per a que no es faci repetitiu.

S’ha de tindre en compte que les preguntes no són fixes, i que la dinàmica es pot transformar com es vegi convenient segons vagin evolucionant les escenes.

ESCENA PRIMERA

Primer de tot, es preguntarà al públic que creu que està passant a l’escena.

Seguidament es preguntarà qui és qui ho esta passant pitjor, buscant identificar l’oprimida de l’escena (pot ser que trobin que hi ha més d’una persona oprimida i en aquest cas es pot jugar amb els diferents personatges identificats com a oprimits, al parer de la F).

Després es demanarà al públic que creu que podria fer la oprimida per a superar aquesta opressió. Quan surti alguna idea d’una de les P se l’animarà a que substitueixi a la oprimida provant de portar a terme la idea o idees que han sortit.

Es tracta després d’anar revisant què canvia a partir dels canvis que s’introdueixen i repetir el procés d’intercanvi algun cop més.

 

ESCENA SEGONA

Primer de tot, es preguntarà al públic que creu que està passant a l’escena.

Seguidament es preguntarà qui és qui ho esta passant pitjor.

Després es preguntarà al públic que creu que està pensant l’opressora durant el conflicte.

Es proposarà al públic que surti algú que recollint la informació que s’ha dit es disposi a ocupar el lloc de l’oprimida en el conflicte i es treballarà a partir d’això.

 

ESCENA TERCERA

Primer de tot, es preguntarà al públic que creu que està passant a l’escena.

Seguidament es preguntarà qui és qui ho esta passant pitjor.

Es preguntarà al públic què creu que estava intentant l’oprimida.

Seguidament s’animarà a que surtin dues voluntàries i es demanarà que aquest cop, abans de repetir l’escena, tot el públic animi a tope a l’oprimida abans d’enfrontar l’escena i que les dues voluntàries la motivin a l’estil cantonada de boxeig donan-li anims, fent-li un massatge motivador i es quedin al seu costat posant-li la mà, el braç a l’esquena o algun tipus de contacte físic fent-li suport durant la realització de l’escena.

L’aldarull ha de donar-se lloc en l’espai previ de l’escena. Davant de l’ordre de la F el públic ha de fer silenci donant-se lloc només l’acompanyament de les voluntàries durant l’escena.

Es preguntarà al públic que creu que ha canviat a partir de l’ànim del públic i de les voluntàries.

 

TANCAMENT

Primer es farà una ronda de com s’ha sentit cadascú, que li ha aportat el taller, ja sigui amb una paraula o explicant-ho més detalladament.

Per acabar ens posarem totes en rotllana agafades de les mans i correrem cap al mig cridant un fort “AAAAAAAAAAAAH” per fer una bona alliberada d’energia!

 

FONT: AEiG Cavall Bernat

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *