Treballem els Drets Humans

 

El dia 11 de desembre és el dia mundial dels Drets Humans i per això us deixo alguns recursos que podeu fer servir al cau:

ACTIVITAT 1: EL RESTAURANT DEL MÓN

 Branques: Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, Pioners i Caravel·les
 Objectius
  • Adonar-se de l’injust ordre econòmic internacional a través del tema dels aliments. – –

  • Afavorir la capacitat d’anàlisi i estudi d’aquest conflicte.

  • Estimular l’empatia amb l’hemisferi sud i el quart món.

  • Buscar formes d’actuar i comprometre’s en les solucions.

 Material o suport
  • Ingredients per a un berenar, com ara pastes, sucs, bosses de patates…

  • Si es vol organitzar de forma més sofisticada (no és necessari), es pot fer a base dels ingredients necessaris d’un dinar (primer plat, segon…).

  • Targetes personalitzades de quatre formes diferents (de colors, numerades de l’1 al 4 o amb un títol determinat)

  • Si és possible: un mapa del món i algun vídeo de les seqüeles de la fam en el món o de l’injust ordre econòmic internacional.

 Metodologia
 Es tracta de realitzar un berenar (o dinar, sopar…) una mica injust.
 1- Abans de començar
  • Es preparen targetes de quatre colors, en diferents quantitats. De dos colors el doble dels altres dos.

  • Es preparen quatre taules; cadascuna s’associarà a un dels colors de les targetes. Les taules amb la meitat de targetes associades tindran tantes cadires com targetes, les altres menys cadires que targetes.

  • Una de les taules, associada a un dels colors poc nombrós, es prepara amb un bon desplegament de vaixella.

  • L’altra taula poc nombrosa es disposa de forma una mica més austera, amb plats, gots i coberts de plàstic, però tants com comensals.

  • La tercera taula es disposa amb uns pocs plats i coberts de plàstic, molts menys que targetes, igual que les cadires.

  • L’última de les taules es disposa de forma semblant a l’anterior.

2- Desenvolupament de l’activitat
  • S’explica a les persones participants que a l’entrar a la sala rebran una targeta. Hauran de situar-se en la taula que tingui el mateix color que la targeta rebuda.

  • Una vegada que s’ha situat tothom, es comencen a repartir els aliments, sempre de forma desigual. Si es tracta d’un berenar se serviran en les dues primeres taules gran quantitat de tots els ingredients, mentre que en les altres dues es pot repartir només unes bosses de pipes i blat de moro torrat. Si es tracta d’un menjar o sopar, a les dues taules poc nombroses se’ls servirà un bon menjar, mentre que a les altres dues se’ls servirà només arròs blanc.

  • Si no hi ha hagut encara cap aldarull es pot passar a les postres i, després de passejar-les per la sala, dur a les dues primeres taules safates amb algun gormanderia: gelats, caramels, dolços… A les altres dues taules, no res.

  • Si sobra menjar d’alguna de les dues primeres taules, es pot posar la galleda de les escombraries en el centre de la sala i buidar-hi els plats davant de la resta dels participants.

  • Convé estar molt atents perquè l’activitat no es descontroli; si es pot recórrer a l’ajuda de monitors auxiliars, millor. Això no vol dir que s’impedeixi que sorgeixi el conflicte, només que de sorgir s’ha de canalitzar correctament.

 Avaluació
  • Abans d’avaluar, segons com hagin anat les coses, pot ser adequat fer algun exercici de relaxació.

  • Una forma de començar l’avaluació podria ser plantejant una roda d’intervencions en la qual tothom qui vulgui expressi com s’ha sentit, però sense entrar de moment en debats.

  • A continuació es proposa que descriguin de la forma més objectiva possible què els sembla que ha ocorregut en cada grup i en general. Els recorda alguna cosa el que ha passat? Té alguna semblança amb la realitat? És possible imaginar com se senten les persones que viuen aquesta situació quotidianament?

  • Podria ser oportú, abans de continuar l’avaluació, si es disposa de material adequat, projectar algun vídeo de les seqüeles de la fam en el món o de l’injust ordre econòmic internacional.

  • Es poden plantejar més interrogants: Per què passen aquests fets? Quin és el nostre paper? Quines solucions se’ns ocorren? Com podem intervenir?

ACTIVITAT 2: IMAGINA UN LARGO DESFILE

Objectius: Reflexionar sobre la injusta distribució de riqueses, les diferències socials,…

Branques: LliD, RiNG
Font: Amnistia internacional, adaptat de Christian Aid / Intermón
Desenvolupament: Convidar als infants i joves a posar-se còmodes, tancar els ulls i imaginar el text. Llegir a poc a poc però amb força.
“Imagina un mundo en el que la talla de cada uno/a es proporcional a sus ingresos. Supongamos que tú ganas algo más que la media en un estado rico; esto te daría una altura de 173 metros. Hoy es un día especial. Eres el/la comentarista de un gigantesco desfile de la totalidad de los/las habitantes del planeta. El desfile está organizado de forma que todas/os habrán pasado por delante de ti en UNA HORA. El desfile acaba de empezar; todos/as han empezado a moverse. Ahora te toca a ti hacer los comentarios. 
Pero, ¿realmente ha comenzado?… sigo sin ver nada… Perdón, sí. Parece increíble miles y miles de seres más pequeños que hormigas, que resbalan por encima de mis pies… No puedo distinguir qué son. 
… Llevamos diez minutos de desfile. Ahora al menos puedo ver gente, pero los que desfilan no superan la altura de un cigarrillo… campesinos, indios que van montados en carros tirados por bueyes,… mujeres africanas que transportan niños/as a sus espaldas y algo parecido a dedales llenos de agua sobre sus cabezas. También hay chinos, birmanos, haitianos. De todos los colores y nacionalidades. 
… Siguen y siguen apareciendo… ya han pasado veinte minutos… treinta… o sea que ya ha desfilado la mitad de la población del planeta y todavía no ha pasado ninguno cuya talla supere los siete centímetros y medio. Creía que tendría que esperar bastante rato antes de ver a gente de mi estatura… pero han pasado cuarenta minutos y los más altos me llegan a las rodillas. Veo a soldados de Paraguay y a secretarios de la India, con grandes libros de contabilidad bajo sus brazos, pero enanos todavía. Ya sólo quedan diez minutos y me empieza a invadir la preocupación; no acabaremos a tiempo. No obstante, ahora las caras son más familiares al menos. Veo a pensionistas de Madrid, a algunos aprendices de ingeniería de Bilbao y, algo después, a empleados de comercio, a tiempo parcial, de Barcelona. Pero no tienen más de un metro de altura. 
…Quedan cinco minutos y, por fin, parece llegar la gente de mi talla: maestros de escuela, gerentes de tiendas y comercios, empleados gubernamentales de rango inferior, agentes de seguros. El siguiente grupo parece de mayor enjundia. Muchos norteamericanos y europeos. Superintendentes de fábricas, directores de departamento, quizás. Me parece que pasan del metro y setenta centímetros. Y ahora, ¿qué diablos pasa? ¡Cada vez son más altos! Aquel contable debe medir al menos cuatro metros y medio. ¡Es sensacional! Terratenientes de Brasil, directores de empresa muy bien vestidos… y una talla de, seguramente, seis a nueve metros. Ahora puedo ver algunas caras famosas… si:.. se trata del príncipe Carlos. Contando el sombrero que lleva, debe medir unos 36 metros. Y ahora julio Iglesias, un enorme gigante que parece caerse, del tamaño de una torre. Hemos entrado en el último minuto, en el minuto cincuenta y nueve. Necesito unos prismáticos. Estos jeques árabes del petróleo son realmente sorprendentes. Superan de largo los novecientos metros
… Me parece que allá arriba ¡está nevando! Los últimos segundos. Aquí están todos los millonarios. Parece que alcanzan estaturas de kilómetros y kilómetros. ¡Absolutamente inesperado! De repente el horizonte parece ensombrecerse… una gran nube negra ocupa mi campo de visión… ¡atención! ¡Dios mío,… se trata del pie de Rockefeller!!”
Després es tracta de comentar el text, com s’han sentit, si s’imaginaven que la districució de riqueses és així, si tothom hauria de cobrar el mateix independentment de la seva feina… Es pot repartir un gràfic amb dades estadístiques de la distribució de riqueses, l’ordre econòmic internacional, el deute extern…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *